Gustave Flaubert
Va ser un dels grans escriptors francesos i es troba entre els millors novel·listes occidentals de segle XIX. La seva obra mestra és la popular novel·la " Madame Bovary " i és autor d'altres grans obres com " Salambó " o " L'educació sentimental ".
Flaubert pertanyia a una família benestant i això li va permetre viure de rendes. Va iniciar els estudis de Dret, que mai va concloure. Es va relacionar en la seva joventut amb Víctor Hugo i més endavant amb George Sand, amistat aquesta última que va deixar un bon nombre de cartes interessants des del punt de vista artístic. Va tenir contacte també amb autors com Émile Zola, Alphonse Daudet, Turgueniev, Edmond Rostand i Jules Goncourt.
L'alt nivell d'exigència que s'imposava a si mateix a l'hora d'escriure el portava a dedicar moltes hores a trobar la paraula exacta, el que convertia l'escriptura en un procés molt lent i costós que requeria d'una gran dedicació per part seva. Per a aquest escriptor era essencial l'estil. Solia sotmetre a les seves obres a la prova de la lectura en veu alta, donant per bo el text només quan considerava que les paraules fluïen amb naturalitat. Flaubert va aconseguir revolucionar la novel·la i va mostrar formes de narrar innovadores, en què l'autor desapareixia després de la història deixant tot el protagonisme als seus personatges sense decantar-ni moralitzar, encara que la seva presència era constant en tot moment.
Flaubert pertanyia a una família benestant i això li va permetre viure de rendes. Va iniciar els estudis de Dret, que mai va concloure. Es va relacionar en la seva joventut amb Víctor Hugo i més endavant amb George Sand, amistat aquesta última que va deixar un bon nombre de cartes interessants des del punt de vista artístic. Va tenir contacte també amb autors com Émile Zola, Alphonse Daudet, Turgueniev, Edmond Rostand i Jules Goncourt.
L'alt nivell d'exigència que s'imposava a si mateix a l'hora d'escriure el portava a dedicar moltes hores a trobar la paraula exacta, el que convertia l'escriptura en un procés molt lent i costós que requeria d'una gran dedicació per part seva. Per a aquest escriptor era essencial l'estil. Solia sotmetre a les seves obres a la prova de la lectura en veu alta, donant per bo el text només quan considerava que les paraules fluïen amb naturalitat. Flaubert va aconseguir revolucionar la novel·la i va mostrar formes de narrar innovadores, en què l'autor desapareixia després de la història deixant tot el protagonisme als seus personatges sense decantar-ni moralitzar, encara que la seva presència era constant en tot moment.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada