Virgili, Horaci i Ovidi

VIRGILI

Virgili va ser un poeta romà, autor de l'Eneida, les Bucòliques i les Geòrgiques. En l'obra de Dante Alighieri, La Divina Comèdia, apareix com el seu quia a través de l'Infern i del Purgatori.

Format a les escoles de Màntua, Cremona, Milà, Roma i Nàpols, es va mantenir sempre en contacte amb els cercles culturals més notables. Va estudiar filosofia, matemàtiques i retòrica, i es va interessar per l'astrologia, medicina, zoologia i botàtica. Dùna primera etapa influït pel epicureisme, va evolucionar cap a un platonisme místic, pel que la seva producció es considera una de les més perfectes síntesi dels corrents espirituals de Roma.

Va ser el creador d'una grandiosa obre en què es mostra com un fidel reflex de l'home de la seva època, amb les seves il·lusions i els seus sofriments, a través d'una forma de gran perfecció estilística.

HORACI

Cinquè Horaci Flanc conegut con Horaci va ser el principal poeta líric i satíric en llengua llatina.

Va ser un poeta reflexiu, que expressava allò que desitja amb una perfecció gairebé absoluta. Els principals temes que va tractar en a seva poesia són l'elogi d'una vida retirada (beatus ille) i la invitació de gaudir de la joventut (carpe diem), temes represos posteriorment per poetes espanyols com Garcilaso de la Vega i Fray Lluis de Lleó. Va escriure, a més, epístoles (cartes), les últimes de les queals, dirigida "Als Pisones", és coneguda con Art poètica.

OVIDI

Publi Ovidi Nasó va ser un poeta romà. Les seves obres més conegudes són Art d'estimar i Les metamorfosis, totes dues en vers; la segona recull relats mitològics procedents del món grec adaptats a la cultura llatina de la seva època; també van gaudir de certa fama les Heroides, cartes de grans enamorades, i els seus Tristia, poemes elegíacs en què lamenta la seva desterrament.